Castell de Santa Maria de Miralles

Els origens de la població es troben a l'antic castell que es troba assentat en un cim de 662 m d'altura.

L'any 960 ja és mencionat en un document del comte de Barcelona Borrell assenyalant-lo com una de les afrontacions del Castell de la Roqueta. Aquest castell formava part de la línia defensiva que permeté el repoblament de la comarca cap a ponent a finals del segle X. Pertanyé als Cervelló i després a la baronia de la Llacuna.

Està construït per dues parts acomodant-se a la topografia on s'assenta: la part superior, formada per una edificació rectangular d'una superfície aproximada de 1.000 m² que conserva part de les parets.

A sota d'aquesta, i orientada a migdia, s'hi troba una esplanada que queda limitada per una muralla enderrocada a l'extrem de la qual es conserva una torre quadrada pel costat de la qual s'entra al recinte.

A l'esplanada s'hi troba l'anomenada església del castell, una església romànica d'una nau amb volta de canó i portal d'arc rodó coronat amb un fris. Contenia un retaule gòtic a l'altar de la Mare de Déu del Roser. A principis de segle (cap al 1915) deixà d'ésser parròquia del poble i aquesta es traslladà a l'ermita de Sant Romà.

Des del maig de 2018 es pot gaudir de les magnífiques vistes des del mirador-escala de la torre de Llevant del Castell de Miralles. Aquesta torre protegia l'accés al castell des del camí. Per les seves característiques sembla bastida en època gòtica, però possiblement podria estar edificada damunt les restes d'una torre anterior, tenint en compte la seva situació estratègica en el control i defensa del castell.